Control absolut

Mantens rigorosament les mateixes rutines diàries per no haver d'enfrontar-te al desconegut.

Treballes des de temps remots a la mateixa empresa i mai no t'has plantejat canviar de feina, ni tan sols aprofitar alguna de les bones oportunitats que se t'han presentat. No fos que suposés algun risc a la teva estabilitat.

Dediques la meitat del teu sou a pagar la hipoteca de la casa. Potser és excessiu, però et sembla l'única manera de garantir una llar pròpia per sempre.

I una altra bona part dels ingressos se te'n va en un pla de pensions, perquè trobes imprescindible tenir ben assegurat el futur.

Et faria il·lusió fer algun viatge, veure indrets diferents, conèixer altra gent. Però quan una vegada els teus amics et van dir que et regalaven pel teu aniversari un creuer per la Mediterrània, vas declinar amablement l'oferta, vas considerar que hi havia massa factors incontrolables que et farien patir.

I així vius, dins d'una bimbolla dissenyada per a la teva total seguretat i sense assumir cap risc.

Però tanmateix, continues atemorit per qualsevol petit imprevist, obsessionat per la més mínima alteració al teu micromón, enutjat per no poder superar malgrat tot la incertesa que duu intrínseca el fet de viure...

Com més tractes de tenir el control absolut de la teva existència, més elements se t'escapen i més t'envaeix una angoixa que no et deixa estar tranquil ni un sol moment.