Sempre t’ha agradat l’art; algunes disciplines més, pintura, literatura… i unes manco, ballet, escultura… però sempre has valorat i de vegades provat d’interpretar el món de forma artística.
El que més vas practicar fa un temps, a part de la pintura en el neolític -ja tens una edat- i colque incursió breu en l'escriptura, va ser la fotografia (perquè volies emprar les fotos com a base per a obres mixtes, tipus collage, que mai no vas concretar, potser millor així), i sobretot perquè ja no feia falta dedicar tanta atenció als aspectes tècnics -revelats, positivats-, amb les càmeres digitals, i et podies centrar més en la faceta creativa, o almanco era el que creies.
Però reflectir la realitat amb pretensió artística és dificil en la fotografia. Entre el món real i el resultat final, a part dels filtres que dugui l’objectiu de la càmera, ultravioleta, polaritzador… hi ha d’haver un filtre en la ment de l’artista per dotar de sensibilitat una instantània captada per un aparell que té avui en dia una qualitat extraordinària fins i tot en automàtic, o en un modest mòbil. Distingir-se de la majoria de milers de milions d'imatges generades a diari arreu del planeta i anar més enllà de la típica postal o retrat d’estudi o cartell publicitari, convertir-ho en una obra distintiva i personal dotada de components de categoria, és molt complicat. No basta un filtre a l’òptica de la càmera, ni vint filtres de photoshop.
I entre que allò més típic que proves de fer quan comences ja ho havies fet i repetir-ho t'avorreix, i que les obres artístiques úniques i originals no t’acabaven de sortir, vas deixar la disciplina de pintar amb la llum, i ara només fas colque foteta, de tant en tant, a un aniversari, a algun viatge o pel carrer, amb càmera o mòbil, amb filtre o sense...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada