dimecres, 8 de juny de 2022

El consens és cosa de vells

Tornes vell i en cert sentit ‘conservador’, cada vegada te deixes veure manco pels extrems i trobes que les coses s’arrangen millor xerrant que a base de confrontacions. Però, clar, com que açò només ho entenen els vells, és impossible que la humanitat algun dia arribi a aplicar-ho, a no ser que només quedin ancians en aquest món.

Quan ets jove creus fermament que les teves idees són les bones i les defenses amb totes les forces, i així quan un pot fa unes coses i desfà allò que ha fet el que hi era abans… incapaços d’arribar a un acord, en res, malbaratant els doblers i incomodant la gent a la que pretenen servir.

Cada vegada que canvia un govern, local, illenc, autonòmic, canvien els criteris sobre un munt de qüestions. La carretera general, amb els ponts post apocalíptics i les retxes grogues que te limiten absurdament la velocitat sense que hi hagi cap element diferent a una carretera sense obres, n’és un exemple; que l’acabin ja, que hi hagi un acord i que no es pateixi més per fer una misèria de trajecte. 

Els canvis de circulació i trànsit a les poblacions, el nom oficial de Maó, Mahó, Mahón, ascensor i escales mecàniques al port... basta que un triï una cosa perquè l’altre ja no ho vulgui, i mirau que podrien ser complementaris. Uns decideixen la pacificació de centres de pobles on no hi ha hagut mai ni cotxos ni vianants… i quan governin els altres ho canviaran.

Sembla imprescindible el consens quan es decideix i es tria un model, amb el compromís de tots els possibles governants de respectar el pacte. Però vindran els joves de la següent generació i…

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Massa crítica

Aquí mos queixam molt, res mos sembla bé i sempre envejam coses de l’illa major o la península. Comparam i ploram. No renegam del que mos di...