No es moquin

Que el tabac és dolent ho saps des de sempre, però te va començar a preocupar més tard, quan vas veure que açò de morir-se la gent anava de debò.

Així i tot has fumat una quarantena d’anys i en fa un que ho has deixat, de moment... És fotut estones (encara te ve de vegades una sensació d’ansietat al pit com el primer dia), però no tant com pensaves que seria.

Abans de deixar-ho vas fer intents de reduir el consum o cercar una alternativa manco nociva. D’aquestes dues experiències, que no van tenir gaire èxit, pots treure algunes conclusions.

És difícil reduir el consum, i no t’ajuden gaire, cap especialista te recomana fumar manco, sembla que ha de ser o tot o res, ja que diuen que només un o pocs cigarrets diaris ja suposen un alt percentatge de risc de patir greus malalties. Però suposes que no és el mateix fumar tres cigarrets diaris que vint…

L’altra opció és passar-se al cigarret electrònic. No satisfà com el tradicional i vas alternant fins que tornes a fumar el de tota la vida. I a més alerten que també és nociu i que no ajuda a deixar l’hàbit. D’acord, però trobes que sempre serà millor que cremar paper i tabac i empassar-se més de 3.500 substàncies cancerígenes i tòxiques.

Entens que metges i altres especialistes en salut no es vulguin mullar recomanant una disminució de consum o passar-se a l’e-cigarret, sinó que ells t’han de dir que ho deixis, però si l’alternativa és un paquet i mig diari de ducados, sembla que haurien d’ajudar a passar-se a la metadona vaporosa dels fumadors. 

I és que hi havia un temps en què fumar era tan normal, popular i quasi natural, i l'anglès era un idioma tan desconegut, que un menorquí va anar a Londres i en veure a un local un cartell que prohibia fer-ho, es va passar tot el temps que va romandre en aquell espai amb unes candeles de mocs que li sortien del nas…