La shih-tzu que passeja per casa al seu aire i que et mira indolent dubtes que sàpiga que ella és un ca, en concret una cussa, per com es comporta.
I, per la manera que tenen de tractar-la, et sembla que moltes persones tampoc no la consideren com a tal.
Els que estan al seu voltant, a la mateixa llar, al veïnat, els amics, no veus que parlin d’ella com d’un animal -de companyia sí, però irracional- sinó que sembla que xerrin d’un fill, o fill d’uns amics, amb un interès per les seves gestes, salut, o fent conjectures sobre un possible estat gravídic que per a tu no és normal, tractant-se d’un ca.
I, com et sol passar en molts casos, no saps si açò és bo o dolent, o tu ets molt poc sensible o els altres ho són massa.
El que sí pots constatar és que de vegades és més real del que sembla allò que diuen que un gos pot ser un altre membre de la família, en ocasions el més important...
Total, que un shih-tzu -o un representant de qualsevol altra raça- pot arribar a ser bastant més que un ca, o més que tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada