Cada dia et molesten més els fanàtics i els fanatismes. Polítics, religiosos, esportius, lingüístics, d’aquells que només veuen la vida des del seu punt de vista.
Detestes els intransigents, inquisidors, encegats per una sola concepció de la realitat, defensors a ultrança d’allò que creuen que és el millor, un pensament que consideren superior al dels altres.
Personatges que es fan cansats, monotemàtics que només xerren i escriuen sempre allò mateix, que ja ho han dit mil vegades. Obsessius, maniàtics, que et volen convèncer que tenen la raó absoluta, que no suporten alternatives a la seva manera d’entendre les coses.
Gent curta de mires, de profundes conviccions immòbils, incapaços de reconèixer que en açò o allò van errats…
I, més que molestar-te, et sap greu quan es tracta d’algú que coneixes o admires per les seves formes o intel·ligència en la majoria de facetes de la seva vida. Gent assenyada que de sobte rallant d’un tema determinat perd els papers, es transforma i ja es fa impossible cap mena de raonament lògic.
En fi, que, ben mirat, en una cosa o una altra possiblement es salvarien poquetes de les persones que coneixes… i, sincerament, en més d’una ocasió no et salvaries ni tu mateix.
... lo pitjor es que sa societat asimili fanatismes propis com a fets consumats, llevant ferro a n'es fanatisme i perdonant-ho amb s'excusa de que es algo nostro... per aixó convé de tant en quant que confrontem fanatismes amb nous fanatismes per sacsetjar conciències... i reaccionar
ResponElimina