Ja fa bastants anys que has passat del mig segle, però et sorprèn i de vegades molesta que tenguin cap a tu una deferència excessiva, una manera de tractar-te massa protectora i didàctica.
El metge descriu les teves dolències amb gestos i dibuixets com si tinguessis sis anys, o noranta -no sé què és pitjor-, i les infermeres et fan recitar la llista de tots els teus medicaments -no t’equivoquis en un nom o la seva funció, que posen mala cara-.
Si t’has de fer una prova encara que senzilla i habitual, t’ho expliquen tot com si fossis un fillet de primària. Molt amables tots ells, pero molt paternalistes. Perdoni, que no som tan gran, i tenc estudis!
Al carrer, una mare li diu a la seva filla “lleva d’enmig, deixa passar aquest senyor”. Tens certs problemes de mobilitat, cert, però no n'hi ha per tant...
A la farmàcia demanes una capsa de tal, per una afecció a la pell. “Bono, tranquil, esperi, ara ho mirarem. Recorda el nom, segur? Ho ha mirat bé? Ara ho comprovaré, no se preocupi, tal vegada ara té una altra cosa”.
Sí, segur, sé de memòria els símptomes i el nom de la pomada, a més ho he confirmat a internet. Si açò li ho diu un jove de vint-i-cinc anys, el farmacèutic no dubta.
Et volen ajudar a aixecar-te del seient si veuen que et costa un poc, al súper et deixen passar davant si no hi ha molta coa i et veuen cansat i carregat. Fins i tot nens et volen pujar les bosses de compra al teu pis...
No arribes als seixanta i pertot on vas et tracten com a un vell, amb una condescendència desmesurada.
Excepte a l'INSS, de la Seguretat Social, que si hi vas perquè notes algun problema, troben que estàs fet un xaval, sa i fort com un cavall i sense cap motiu per no continuar treballant mooolts anys més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada