Fotuts però entretinguts

Sembla que ens interessa especialment allò que té un vessant extremadament sentimental, morbós, escabrós.

L'espectacle, la truculència i el xafarderum dominen la ment de la gent de forma tal que sembla impossible que quedi espai o temps per a res més.

La cultura importa a pocs i la política i economia encara a menys... tal vegada era aquest l'objectiu, tenir-nos entretinguts?...

Els governants, bancs i grans empreses fan i desfan, mentre els ciutadans, clients i treballadors, és a dir, els que els mantenim, esteim la mar de distrets i moltíssim de preocupats pels afers sentimentals de persones que no coneixem, pels resultats esportius de clubs que ni saben que existim i per catàstrofes i drames que ni ens afecten directament ni els podem solucionar.

I si un dia despertessim tots alhora del letarg a què ens tenen sotmesos... què passaria?

Ah, res, això ja ho van fer una colla d'insensats el maig del 68 i molt més properament uns arreplegats que semblaven molt indignats.

I de tot allò què queda? Poc, només els quatre incombustibles de sempre que continuen piulant, la resta a casa, a consumir tragèdia, morbo, esport i notícies del cor...

Cadascú obté el que s'ha cercat. No remuguis si no fas res per canviar el que no funciona, si te pica te rasques. O mira vídeos de moixets.

Paper i metall

No recordes quan vas tenir consciència del que representen els diners. Suposes que en algun moment de la infantesa descobreixes com funcionen aquests trossos de paper o metall, què pots aconseguir amb ells i com gira el món entorn d’aquests objectes. La importància que donis des d’aquell moment a la pasta et marcarà la teva manera de ser la resta de la vida.

A partir d’aquí pots esdevenir generós, tacany, malgastador, que les peles arribin a ser la teva obsessió, el teu objectiu principal, el més gran dels teus maldecaps... o que signifiquin ben poc davant altres prioritats. 

Els doblers, vulguem o no, són un dels elements més importants a la nostra vida i de la societat en què vivim. Un símbol, un objecte virtual que, sense cap valor real, ens condiciona d’una manera brutal.

Bitllets i monedes bescanviables per esforç, treball, es transmuten en plaer, luxes, benestar... aconsegueixen que un altre faci el que tu no vols fer, o que tu facis allò que un altre vulgui.

I segons què signifiqui per tu açò, seràs emprenedor i empresari, voldràs tenir-ne mooolts i més i més costi el que costi, o cercaràs una feina relaxada si t’importen més altres coses com el temps lliure i la tranquil·litat. 

O, pitjor, en voldràs i no en tindràs, i viuràs amargat per sempre més...

O en rebràs sense merèixer-ho, sense haver fet cap mèrit per tenir-los... i serà llavors quan més pressumeixis i et sentis per damunt dels altres que, pobrets, no s’han esforçat prou en arreplegar paper i metall.

Créixer o no créixer...

Quin és l’objectiu del creixement?, se suposa que una millora per a qui l’experimenta. 


Una empresa creix, una població creix, els sous augmenten, el turistes es multipliquen, el PIB, el PNB, sembla que tot vagi millor si es fa més gran.


Però et fa l’efecte que en molts casos, el creixement no afavoreix i de vegades fins i tot va en contra del benestar.


Un botiguer té un negoci familiar, viuen estupendament cinc membres, un dia se’ls acut ampliar-lo i comencen els maldecaps, més feina, crèdits... per acabar igual o pitjor.


Que un poble creixi tampoc és garantia de millors condicions, pot suposar més atur, menys comoditats i qualitat de vida.


Creixen els sous, però sempre per davall dels preus. No podria estar mínimament equilibrat i estable? Idò no, l’economia és com una bicicleta que si s’atura cau. Total, perquè disminueixi sovint el poder adquisitiu de la gent.


El turisme sembla que assoleix rècords d’ocupació... Però els beneficis, els nota la majoria d’habitants i el territori que ho suporta? Els perjudicis està clar que sí, tothom.


Per això et demanes si és cert que en qualsevol circumstància créixer és la millor alternativa, o si mantenir-se tal qual i millorar el que hom té no és de vegades més bona opció. Perquè créixer per créixer...

Calor, aglomeracions i accidents

Començant pel fet evident que fa calor, i tu la calor no la suportes, seguint per l'acumulació de gent per tot on en altres èpoques sols estar tranquil i afegint el cúmul d'accidents de trànsit, incendis i transtorns de tot tipus en la vida quotidiana que tant aprecies, està  clar que l'estiu no t'agrada.

Proves d'anar alguna vegada a la platja perquè sembla que la gent allà xala i és un luxe disfrutar dels indrets incomparables que ens ha regalat la natura. Després d'hores de cotxe per arribar, davallar una costa insufribe que llenega i quasi te mates, i cercar un mínim espai entre una gernació de banyistes, tornes cremat pel sol, ple de sal i arena, cansat i amb una picadura de medusa.

Decideixes sortir  per la ciutat a gaudir una nit de música al carrer i de l'excel·lent oferta lúdica que s'ofereix. Masses incontrolades es barallen per aconseguir una taula i tres cadires a qualsevol terrassa dels bars. Tres nens criden al teu costat, un ca et llepa una cama mentre tractes de menjar una mica i al final no saps ni quin grup tocava.

A tota hora sents sirenes de policia, ambulàncies o bombers, el diari cada dia duu més notícies d'accidents, incendis, ofegats i altres esdeveniments dramàtics.

Anar a les festes dels pobles ni t'ho planteges quan imagines la mescla de calor, gent, soroll i olors que suposen.

I per acabar-ho d'arranjar, vius a un tercer pis sense ascensor i s'ha espatllat l'aire condicionat del cotxe.

Definitivament, només esperes que arribi el final d l'estiu i llegir als diaris que ha estat un èxit de temporada.

Persones tòxiques

Pots patir una intoxicació per exposició a substàncies tòxiques, sintètiques o creades per éssers vius, per ingestió, inhalació o altres tipus de contacte.

Depenent del producte i la dosi que ingereixes, et poden produir, entre altres manifestacions, alteracions de la consciència, problemes cardiorespiratoris, convulsions i lesions hepàtiques i renals.

Per tant, resulta clar que has d’evitar qualsevol contacte amb aquest tipus de substàncies.

Però existeix un ésser viu, que no és ni un bacteri ni un fong, capaç de produir intoxicacions amb resultats igual o fins i tot més perillosos, gent que tens al teu voltant i que et provoca efectes no desitjables i de qui t’hauries d’allunyar.

Evita les persones que et dominen i controlen, que no tenen en compte les teves necessitats i sentiments. Persones que es centren en elles mateixes i que, encara que ho facin veure, no estan gens interessades en tu. Gent que et veu com a una eina a emprar en tost d’un ésser autònom amb qui compartir.

Allunya’t encara que et costi d’amics que es mostren sempre envejosos i autoritaris. Companys manipuladors i pesimistes. Coneguts sociopsicòpates, parents desqualificadors i neuròtics.

La teva existència l’hauries de compartir només amb qui t’aprecia i te la fa més fàcil.

La vida és massa curta per passar-la intoxicat.

Tradicions i traïcions

Les coses no sempre han estat com són ara i no tenen per què continuar sent així eternament.

Els estats del món es transformen durant la història, per les bones o les males.

Els països s’ajunten formant unions, econòmiques sobretot, però de vegades algun ja no està d’acord amb les condicions i ho vol deixar, amb el consegüent cabreig dels seus socis, especialment dels que reben més del que donen, supòs...

Partits polítics que semblaven imprescindibles en un govern d’un estat són substituïts per altres nous i diferents i no és la fi del món.

Zones en què el negoci està basat ara en un sector determinat tal vegada farien bé en deixar la por als canvis i provar en altres camps per no acabar depenent massa de poques variables. Potser s'endurien alguna sorpresa positiva...

Les tradicions i costums també baraten o ho haurien de poder fer. Maneres de procedir que en un temps eren vàlides ja no ho són tant quan canvien les circumstàncies. Tota tradició va començar sent un dia una innovació. Un experiment avui, si arrela pot ser tradició demà.

Les tradicions ajuden a la unitat i germanor d’un poble o grup però no fan que avanci, els costums donen sensació de seguretat i així es pot circular per la vida sense preocupar-se per com actuar cada dia davant els mateixos fets, però poden provocar un cercle viciós d’on és difícil sortir-ne.

L’argument de sempre, que s’ha fet així de tota la vida, no sembla gaire sòlid ni convincent.

Les tradicions han creat les civilitzacions, per bé o per mal, però els canvis i les novetats traint els costums ancestrals són allò que les fa progressar.

Empireumàtic o fusteritzat

Has decidit que algun dia et dedicaràs seriosament a conèixer els secrets del vins més prestigiosos i distingir els seus trets organolèptics i el seu buquet...

Saber si és brillant, nítid, tranquil, analitzar la llàgrima, la longitud i el retrogust.

Diferenciar els vins segons l'origen varietal i en funció de la zona de producció.

Reconèixer les variables de color i acidesa, l’estructura, quantitat i qualitat de tanins i harmonia.

Saber si l'aroma d'un caldo és empireumàtic o fusteritzat.

Llegir bé una etiqueta, aprendre a seleccionar el vi adequat, obrir i servir una ampolla correctament, escollir les copes i dominar el maridatge.

Distingir el verdejo, el cabernet sauvignon, el carménère, el merlot, el chardonnay i la gewürtztraminer.

Saber de verema, maceració carbònica, desrapat, masegat, premsat, fermentació i criança,

Potser voldràs aprofundir més i arribar a ser ampelòleg o ampelògraf...

Però ara per ara, quan vas a un bar o restaurant et conformes amb demanar "un vi", i quan et pregunten quin, contestes "blanc i ben fresquet".