El club dels 50

Sorprèn la quantitat de conductors que van a 50 quilòmetres per hora per les carreteres. Tant si la velocitat màxima és 20 o 90 Km/h. De vegades són turistes amb cotxo llogat i por al possible rigor en l’aplicació de sancions per excés de velocitat al país que visiten -per si de cas, a 50 i sense problemes-. Altres són, per exemple, senyores d’una certa edat, però també homos relativament joves i de l’Illa. I els automòbils poden ser petits, vells, nous o prou potents.

Es veu que 50 Km/h és un clàssic de la prudència, ni 40 ni 60, que no solen superar per res. També és una prova per a la paciència dels conductors que van al darrere. I tu te demanes si aquesta actitud de xano xano i a pinyó fix la deuen aplicar a les altres facetes de la seva vida, a la feina, a les relacions… personals. Si deuen mantenir el mateix tempo i tranquil·litat, la mateixa parsimònia i ritme al marge de les diferents circumstàncies, felices i tràgiques, que travessam al llarg del temps.

De totes formes, segurament provoquen manco accidents que els que superen amb molt la velocitat permesa, cosa que mai no podrem comprovar, ja que ens informen del positiu en alcoholèmia del conductor responsable d’un accident, però en comptades ocasions sabem a quina velocitat es calcula que anava, cosa prou important a la vista de l’estat en què queden alguns vehicles sinistrats.

En fi, a veure si ara el transport públic de franc, a més de servir perquè una persona que cobra, posem per cas, 1.000 euros al mes pagui el bus a qui en cobra 2.000, també serveix per reduir el nombre d’accidents pels camins de Menorca.