Les normes que dicta una acadèmia de la llengua solen anar bastant endarrerides en relació a la situació de la parla en un moment donat, ja que precisament la seva tasca és fixar i adaptar la normativa als canvis que experimenta un idioma.
També, molts aspectes que fins el present no feia falta que estiguessin gaire controlats s’han de regular quan hi ha massificació que podria atemptar contra la seva sostenibilitat, com pot ser la pesca o la construcció en algunes zones...
Però hi ha assumptes en els quals les senyories assegudes als seus escons s’haurien d’avançar a la situació actual per preveure i evitar mals majors, com quan perilla la integritat física d’alguns dels seus estimats súbdits.
Com passa des de fa ja un bon temps amb les bicicletes i patinets, elèctrics o no, que circulen per carrers i carreteres de pobles i ciutats. Si van per la voravia són un perill per als vianants, si van per la calçada el perill és per a ells, envoltats de cotxes i camions.
En aquest cas no es pot esperar a veure com evoluciona la cosa per legislar, i s’han de fer infraestructures adequades per aquest tipus de transport. No es pot incentivar l’ús de vehicles amb energies netes (bé, netes… el fum el deixen a altres bandes) sense haver creat carrils per on puguin circular els transports més vulnerables amb seguretat per a ells i la resta de gent.
Mentrestant, tal vegada s’ha de restringir i si fa falta prohibir a molts llocs aquests aparells.
Senyories, sortiu al carrer, observeu el panorama i trobeu solucions -açò si no heu estat abans atropellats per una bicicleta o un patinet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada