Vas per la vorera d’un carrer i et fa la impressió que siguis a les muntanyes russes. Què passa?, el pis de la vorera està tot ondulat, cada dues portes hi ha una cotxeria i el nivell del sòl davalla perquè els cotxes puguin entrar i sortir còmodament. I els vianants, poden caminar còmodament per aquest carrer? Què ha de prevaler, el dret d’uns quants a una rampa per al seu cotxe o el dret de tothom a caminar sense pujades i bajades?
Vas per una plaça i quasi no pots creuar-la de tantes taules i cadires de bars, no hi ha ni un deu per cent de l’espai lliure, i el mateix passa a alguns carrers, amb les voreres envaïdes per terrasses de negocis privats.
Una altra vegada, què ha de dominar, el dret a muntar terrasses dels locals privats o el dret a circular lliurement pels espais públics de tots els ciutadans? Existeix una llei que reguli el percentage d’espai públic que poden ocupar els negocis particulars?
Platges plenes de tumbones de pagament on pràcticament no queda espai per instal·lar-se sense haver d’emprar obligatòriament el servei.
No està malament facilitar les coses a conductors, bars, tumboners i a tothom a qui es pugui, però per damunt de tot haurien d'estar els interessos comuns i ha de prevaler la cosa pública.
Clar que tampoc es pot demanar gaire quan es rescaten bancs i subvencionen clubs esportius deficitaris mentre perduren moltes mancances en polítiques socials, falten ajudes a necessitats i existeixen jubilacions insuficients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada