Estimada presidenta: el que vulguis, si no pot ser diputat, idò conseller, o director general, insular, assessor, comissionat a Madrid... Qualsevol coseta que et sobri i tenguis a mà.
El que et sembli, estimada presidenta, ja saps que jo estic a la teva disposició i del partit.
Fa tants anys que no faig feina… vull dir feina de ver… vull dir feina privada. És a dir, fa tant temps que estic aquí servint al partit i al poble que ho faig molt bé... i no sé si sabria fer altra cosa.
No me fallis, presidenta, saps de la meva lleialtat i discreció, de la meva xerrameca i facultats per treure-us a molts dels nostros -a tu, presidenta, també- de situacions compromeses, o sigui que per una cosa o altra no me diguis que no meresc almanco altres quatre anys.
No me venguis que ja som vell i estic cremat, que fa falta renovació. Tu saps amb qui estàs xerrant, mona? Saps que encara no havies nascut i jo ja servia al partit?
Ha estat tota una vida fidel a la nostra gent, a diferència dels saltimbanquis polítics que fan acrobàcies ideològiques de partit en partit per tal de tenir una cadira allà on sigui.
En fi, estimada presidenta, esper que aquests arguments bastin perquè consideris algun càrrec per jo aquesta legislatura, ja que som un dels que sempre t’hem valorat, apreciat i t’hem posat -ja veurem fins quan- al lloc on ara ets.
Al menos es la minoritaria izquierda sincera.
ResponElimina