Existeixen notícies bones i dolentes, absolutament positives o terriblement negatives, amb poc marge per a la tergiversació. Però n’hi ha moltes en què la conclusió i reacció del lector dependrà principalment de la manera com se li presenti.
Un mitjà que diu que la meitat d’un sector tindrà menys augment de negoci que l’any passat, podria igualment dir que l’altra meitat tindrà igual o més guanys.
Un diari que presenta una enquesta dient que un de cada tres entrevistats creu que tal assumpte a partir d’ara anirà pitjor podria redactar que dos de cada tres creuen que anirà igual o millor.
No suposa el mateix que es publiqui de títol d’una notícia que molts pacients esperen un temps excessiu per ser operats i de subtítol que la llista d’espera per a especialistes es redueix, que invertir els termes.
I és curiós que quan no hi ha altre remei que treure una informació en principi positiva, s’hi afegeixi habitualmente un però… amb alguna dada nefasta que contraresti d’arrel l’alegria generada inicialment, no sigui que els lectors ens esvalotem massa.
Per tant, la dita no news, good news ha canviat en tot el contrari, les bones notícies no interessen, no són vàlides per competir en el món periodístic actual.
No saps si és una estratègia global per tenir el poble compungit i atemorit, o només per augmentar la tensió informativa, però és el que hi ha, s’ha de generar expectació per part dels usuaris, s’ha d’aconseguir el màxim de vendes d’exemplars de paper, moltes visites als digitals i rècords d'audiència a teles i ràdios.
Tots els mitjans de comunicació ho fan. És la tendència actual i potser no existeix una alternativa.
On hem arribat? Aquest és ja el límit o encara es pot anar més enllà? Veurem més aberracions periodístiques? El temps ho dirà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada