Un dia et despertes i trobes que ets obsolet. Ho sospites perquè així et sents. I sentir-ho ja és la primera prova de ser-ho. Estaves preparat per açò? Estàs mentalitzat per aquesta catàstrofe?
Ets obsolet? Les teves cèl·lules duen a dins la data de la seva destrucció, la teva progressió a la vida està regida per una obsolescència programada.
Però és que ho notes en tot, et ressents dels treballs físics, tota tasca intel·lectual et suposa un gran esforç mental, trobaves que eres atractiu i ara sembles invisible, imagina't avui cercant feina...
Inclous al teu discurs mots que vas aprendre d'avis i pares i que ara ningú no entén. Tens un femer de llibres que ocupen un espai absorbent i que pesen una animalada, i cabrien tots a un pendrive de pocs grams i menys centímetres.
Ets obsolet? Com el teu mòbil de més de quatre anys, el teu cotxe de vint, la teva tele sense tdt incorporat... funcionen però no rendeixen, no responen a les exigències actuals, no s'entenen bé amb el present.
Si et regeixes per patrons que ja no s'apliquen, si la teva indumentària comença a destacar per desfasada, si els teus gustos musicals s'han quedat anys enrere, encara que tu pensis que són els més autèntics...
Però sobretot si abomines tot allò que ho ha substituït i ets incapaç d'adaptar-te a les noves maneres de transitar per aquest món, ets obsolet.
I ja saps que tot allò obsolet o es recicla o es tira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada