Diuen que malament si una persona sempre treu a la conversa l’assumpte dels doblers als deu minuts de rallar sobre qualsevol tema, per poc que vengui al cas.
Malament -expliquen- sobretot per a ella mateixa, perquè sol voler dir que és una persona obsessionada pel tema econòmic i probablement la seva vida sigui un passar pena pel que gasta i per tot allò que voldria arreplegar, i que no serà feliç per molta pela que guanyi.
Una de les seves característiques és pronunciar amb freqüència la frase “són uns lladres”, ja sigui per referir-se a una companyia de telefonia, a un taller mecànic, al restaurant de la plaça o a la botigueta del cap de cantó... i no parlem ja darrerament de la companyia elèctrica o d'un clàssic atemporal com és el tema dels polítics.
Està clar que en més d’una ocasió té tota la raó, la picaresca abunda sobretot en temps difícils com els actuals, però la mateixa persona que es queixa a l’hora de pagar sol reproduir el mateix patró garrepa quan és ella la que ha de cobrar.
De dèries n’hi ha moltes i variades i tots en tenim alguna, amb arguments més o manco lògics o clarament paranoics.
Segons la magnitud de la nostra fixació, pot fer perillar la nostra estabilitat mental i física o no passar d’una curiosa mania inofensiva. Per tant, hauríem de saber quan prendre mesures perquè una obsessió no mos amargui l’existència ni faci que l’amarguem noltros a altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada