Reis i baralles

Als jocs amb cartes, una de les peces importants sol ser el rei. Hi ha quatre reis a la baralla espanyola, un de cada coll, amb els seus símbols i característiques.

A la societat també hi sol haver baralles, d’una altra casta, i de vegades també hi intervé algun rei.

A tu et sembla que si un sobirà hagués de fer de mediador en un conflicte, basant-nos en les cartes, t’agradaria que fos el rei de copes, solucionant tranquil·lament els problemes entorn d'una taula, de bon rotllo, amb una copeta.

També el rei d’oros seria un bon intercessor, sempre que proposés alguna oferta econòmica interessant.
Ara, els que trobes que no serien gaire adequats per negociar conflictes són el rei de bastos i el d’espases, sobretot si arriba el rei d’espases i es posa a defensar el seu col·lega dels bastos…

De tota manera hi ha molts jocs on intervenen combinacions de diferents figures, i a qui no li agradi el rei, sempre pot proposar una partida de truc, on, almanco a Menorca, no apareix ni fa falta cap figura de sobirà…

Però alerta amb l’amo… o amb madona…

La bondat i la por

Tu creus que ets una bona persona, que actues d’acord amb les normes establertes i que tractes de fer el màxim de bé dins de les teves possibilitats.

Trobes que tu, com moltes altres persones -la majoria-, ets bo per naturalesa. Penses que és normal i no veus per què hauries de fer les coses d’altra manera.

Però potser açò de la bondat té més a veure amb la por al càstig, o al que pensaran els altres, que no amb el ser conscient del dany que podries provocar al proïsme.

­Actuaríem igual si sabéssim segur que ningú no ens veu, que mai no se sabrà res de les nostres accions, que no tendran conseqüències punitives per a noltros?

Què és exactament l’ètica i la moral? Una reminiscència del pecat, infern i justícia divina amb què t’atemoreixen i amenacen ja des de petit, i que molts també conserven de grans? O el concepte de bo i dolent és inherent a l’ésser humà?

Som bons de naixement i és l’entorn que ens corromp? O som dolents i ens han de dirigir, atemorir i castigar perquè siguem bons?

Pel que sembla, els governs no tenen gaire fe en la natural bondat humana, vista la quantitat de recursos emprats en redactar lleis, controlar, vigilar i escarmentar la gent que no les compleix. Aquí i a la Xina popular.