Tu creus que ets una bona persona, que actues d’acord amb les normes establertes i que tractes de fer el màxim de bé dins de les teves possibilitats.
Trobes que tu, com moltes altres persones -la majoria-, ets bo per naturalesa. Penses que és normal i no veus per què hauries de fer les coses d’altra manera.
Però potser açò de la bondat té més a veure amb la por al càstig, o al que pensaran els altres, que no amb el ser conscient del dany que podries provocar al proïsme.
Actuaríem igual si sabéssim segur que ningú no ens veu, que mai no se sabrà res de les nostres accions, que no tendran conseqüències punitives per a noltros?
Què és exactament l’ètica i la moral? Una reminiscència del pecat, infern i justícia divina amb què t’atemoreixen i amenacen ja des de petit, i que molts també conserven de grans? O el concepte de bo i dolent és inherent a l’ésser humà?
Som bons de naixement i és l’entorn que ens corromp? O som dolents i ens han de dirigir, atemorir i castigar perquè siguem bons?
Pel que sembla, els governs no tenen gaire fe en la natural bondat humana, vista la quantitat de recursos emprats en redactar lleis, controlar, vigilar i escarmentar la gent que no les compleix. Aquí i a la Xina popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada