Et sembla -no saps si és una realitat o una sensació només teva- que tots els cotxes d’avui en dia tenen el mateix disseny. La majoria de turismes, o crossovers, sobretot de perfil, no presenten cap diferència apreciable i no sabries dir de quina marca és cadascun.
No distingeixes -potser és un problema teu- un tema de reguetón d’un autor o d’un altre, hi ha cantants que te sembla que sempre fan la mateixa cançó... i triomfen.
Els telèfons mòbils els trobes tots iguals. I açò que fa poc temps podies triar models amb prestacions i estètica bastant diferents.
Quant a l’apariència, s’han estandaritzat la majoria de talls de cabell, sobretot en els homes, tothom curtet i molts ben rapats.
Fins i tot en el vestir, llevat de les opcions extremes, domina la uniformitat, estil casual o esport amb poques estridències.
A tots els restaurants et sembla que presenten amb poques variants la mateixa oferta, plats tradicionals amb moderna interpretació i també nova -i bastant més alta- tarifa de preus.
En tot trobes a faltar la riquesa que aporta la diversitat.
Es tracta de falta d’imaginació en alguns casos, poca inversió econòmica en altres?
Ja va bé així? Si funciona, per què gastar temps i doblers en experimentar, energia en pensar?
I et preguntes si aquests aspectes més superficials no seran el reflex del que passa en la política, economia, ciència, medicina, cultura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada