Has de controlar el fillet, que no faci endemeses i que no molesti els altres, que no et domini i que faci cas al que li dius. No pots tenir un nen assilvestrat que vagi a la seva.
El fillet que duus sempre a dins es manifesta si abaixes la guàrdia. I el tractes de reprimir perquè trobes inadequat actuar com ell vol la majoria d'ocasions.
Hi ha coses que no canvien per temps que passi. Maneres de fer, de dir les coses, manifestacions que consideres impròpies de la teva edat però que per poc que et descuidis afloren perquè formen part del teu jo més profund.
Els anys, l’educació, l’experiència i maduresa, les trompades que t’has fotut i les bufetades que has rebut, els teus interessos actuals en aparentar ser una persona seriosa i fiable fan que tenguis el teu infant controlat en la majoria de circumstàncies.
Però quan manco t’ho esperes o et convé, surt el punyetero nen i et fa quedar com un pedaç brut.
En canvi, de vegades, a la intimitat i sense compromisos, disfrutes veient-lo actuar, tan innocent, curiós, franc i espontani, i t'emociones fins al punt de voler tornar a ser sempre així.
El secret rau en saber quan controlar-lo i quan deixar-lo lliure... cosa bastant complicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada