Com que no t’agrada gaire l’aigua i et costa canviar-te de roba, no et talles els cabells ni t’afaites i dus tot el pèl embullat, t’assenyalen i et diuen porc, deixat, brut, i es fan enfora de tu.
Si fossis a l’Índia amb aquest aspecte series considerat un home sant que ha superat les rèmores físiques per dedicar-se plenament a la recerca dels béns espirituals.
Diuen que no tens aspiracions en aquesta vida, et falta ambició, et conformes amb un treball miserable amb el que a penes cobreixes les necessitats més bàsiques, no tens ni desitges propietats, viatges ni luxes ni cap cosa que et proporcionaria una certa qualitat de vida. Per açò et veuen com un mesquinet que no farà mai res.
Però aquesta és l’actitud de la filosofia budista que tant prestigi té a molts indrets de la terra i a moltes cultures.
El que més t’agrada és estar estirat damunt el llit sense fer res, braços oberts, un peu que penja amb una sabata que mig cau, amb els ulls tancats i la bava que raja de la boca.
Estar hores així, fent res. És quan et trobes millor, ets tu, sents l’infinit, vius... Però, clar, els teus quan et veuen així pensen -i diuen- que ets un vessut, un desastre que no en vol un brot.
Potser si fessis el mateix assegut amb les cames creuades damunt una estora, els braços estirats amb les mans obertes, els palmells cap amunt... Tal vegada canviant les formes -tu continua mig adormit, tranquil-, series considerat un místic en camí cap al coneixement més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada