Canvies si el cos t'ho demana, quan trobes que ho has de fer i que l'energia invertida compensa les variacions. Canvies i et transformes, et sents incòmode, aliè al teu món, però a la llarga et trobes millor.
De fet, encara que creguis que et mantens igual, subtilment et transformes, i si no ho fessis, t'exposaries a múltiples problemes d'adaptació en un món que es transmuta constantment. Qui no coneix qualcú que fa el major dels ridículs allà on va creient que és autèntic mantenint-se igual que fa trenta anys?
Tothom canvia durant la seva vida més d'un cop de feina, de ciutat, de casa, de parella. De pentinat, de companyia telefònica, de partit polític, munta congressos extraordinaris, dimiteix, no es presenta a pròximes primàries, abdica. Canvia d'advocat, de tendències culturals, d'hàbits gastronòmics o sexuals...
Així com és important mantenir una certa estabilitat, també és necessari variar.
Encara que traumàtics, els canvis són higiènics i suposen neteja de velles tradicions enquistades, rutines automatitzades i l'oportunitat de desfer-se'n de tot el que acumulam i no ens satisfà.
Ens adaptam a la rutina d'una manera excepcional, la necessitam i mos ajuda a l'equilibri mental.
Però una alteració de tant en tant ens estimula i ens fa sentir vius... Canviant, com diu el clàssic, allò que s'ha de canviar.
Prova de baratar de tant en tant de feina, de ciutat, de casa, d'aspecte, de parella, de sexe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada