És curiós com alguns llocs que solem freqüentar en una època esdevenen desconeguts si hi tornam passat un temps.
Una platja, un restaurant, una llibreria, un racó secret al camp que vas descobrir fa segles, el barri on vas viure d’estudiant. Hi tornes i ja no s’assembla gens a allò que recordaves.
Una ciutat que vas visitar fa vint anys, un bar que vas tancar fa dos mesos, una dona que vas conèixer fa tres dies.
Canvien i es transmuten, i ja no són el que eren ahir.
No seré jo qui jutgi la bondat o perversió d’aquest fet, encara que de vegades s’agraeix alguna variació dintre del bucle existencial on esteim immersos.
Ha variat la realitat o has canviat tu?
No ho sé, però per si de cas, convé començar cada jornada amb el mateix esperit que un explorador vuitcentista que s’enfronta per primera vegada a una terra desconeguda.
PD. Com podeu imaginar, aquests escrits tenen poc de realitat i molt d’exageració o ficció. Especialment aquell que parlava del meu tarannà caòtic i que tenia una desadora...
diumenge, 2 de febrer del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Lingua canum
Els cans tenen moltes maneres de comunicar-se. Lladrucs, grunyits, udols, moviments de coa, les orelles amunt, les orelles avall… Tot uns co...
-
Te vaig conèixer, Naia, quan tenies només quatre anys. En realitat, primer vaig conèixer sa iaia , que avui és la meva dona. I, de la seva ...
-
Hi ha una frase que sona amable i afectuosa: «Si necessites res, ja ho saps». L’escoltes en moltes ocasions quan passes un mal moment. I l’h...
-
Tornant al tema de la diferència entre el que es diu i el que realment es fa o es pensa fer, hi ha una escena que es repeteix amb gran freqü...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada