diumenge, 2 de febrer del 2014

Termo­dinàmica

Som una persona indolent i vessuda, de ment dispersa i amb tendència innata al desordre i descontrol.

Fiqueu-me enmig d’un sistema ordenat i en quatre dies no el coneixereu. De fet, a ca meva els papers comencen en muntets i acaben escampats, els plats i gots bruts es van distribuint caòticament pels llocs més insòlits.

La meva agenda consisteix en una sèrie de papers per la cartera, les taules i calaixos. Hi ha roba per tot. Tot en mi és un caos (pregunteu a la meva desadora).

Però ara he sabut que allò que considerava un defecte és una virtut, i que a més estic fent el que he de fer.

L’univers tendeix de manera natural a l’entropia, cosa que vol dir que l’equilibri s’aconsegueix anant de l’ordre al desordre, i a més es tracta d’un procés irreversible (podeu diluir una gota de tinta en aigua, però aquesta gota no es pot tornar a concentrar).

Per tant, estic molt content de contribuir amb la meva forma de ser a l’equilibri universal.

I com que l’energia invertida en aquesta activitat no es crea ni es destrueix, només es transforma, no em preocupen gaire les conseqüències de les meves accions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Frenar per no col·lapsar

Pots arrossegar uns quants problemes, preocupacions i maldecaps tota la vida, és normal, li passa a tothom, i així i tot anar tirant. També ...