Hi ha gent per a tot

Hi ha qui surt en un vehicle a una via principal al seu ritme, perquè sí, tranquil·lament, i qui té preferència ha de frenar. I hi ha qui s’atura quan toca i espera.

Hi ha qui aparca al primer lloc que troba, on no es pot, fent nosa. I hi ha qui roda per carrers i places fins a un lloc permès, i passa deu minuts caminant a ca seva.

Hi ha qui posa l’intermitent i després frena i gira. Hi ha qui gira i després posa l’intermitent. Hi ha qui gira i punt.

Hi ha motos que t’avancen per la dreta, altres que te passen a 180 per hora amb línia contínua i a un revolt. I n'hi ha d'altres que respecten les normes.

Hi ha bicicletes -els patinets donarien per un parell d’articles...- que van per on els correspon. Hi ha bicicletes a tota velocitat pel carril bici que quasi s’emporten els caminants i altres que van a pas de tortuga pel mig de carrers o, pitjor, carreteres.

Per què? No ho saps. També hi ha vianants que et saluden en passar pel costat encara que no t’hagin vist mai. I coneguts amb els que et creues cada dia que giren la cara i no fan ni un mínim gest de cortesia.

I aquestes diferències per què, pel caràcter, per la forma de ser de l’individu? Per l’educació rebuda, per l’exemple vist a casa? Per l’hàbitat on s’ha desenvolupat l’espècimen? Pel PH del medi on ha crescut?

Però allò que més t’intriga és com és que hi ha qui quan li duen un bocata a un bar, l’obre, observa el seu interior i investiga tots els seus components. Després procedeix a mossegar-lo delicadament. I hi ha qui, quan arriba el panet, l’arreplega i li fot queixalada sense passar cap pena. 

Hi ha gent per a tot.

 

Fatxa! Roig separatista!

Un pot ser de dretes i no ser fatxa, o ser d’esquerres i també espanyolista, per exemple. Hi ha feixistes independentistes. I hi ha anticonstitucionalistes que en canviar la conjuntura s’han fet defensors a mort de la Constitució. Un comunista difícilment pot ser nacionalista, però de vegades sí, i les dretes i esquerres -en principi opcions de models econòmics i socials- agafen altres significats, i si no penses com ell ets un fatxa o si no estàs d’acord ets un roig separatista, comunista que es menja els fillets. 

La gent de dretes és majoritàriament demòcrata, i n’hi ha d’esquerres que desitgen una dictadura… del proletariat o de qui sigui. I al contrari, també. Es poden defensar col·lectius discriminats i alhora una economia liberal. Es pot voler un Estat amb fort control per fomentar la igualtat i estar a la vegada en contra de la immigració.

Les ideologies polítiques en moltes ocasions es mesclen i evolucionen segons els contextos històrics, socials i culturals. Les dretes i les esquerres són grans categories que engloben múltiples corrents. L’espanyolisme i l’independentisme sorgeixen de debats territorials i de sobirania, però també tenen arrels ideològiques i es poden trobar tant a la dreta com a l’esquerra.

Les visions són diverses i complexes, i per açò les aliances i les lluites conflueixen moltes vegades en eixos ideològics aparentment contradictoris.

Però si haguéssim de tenir tot açò en compte, de què xerraríem al bar o a cal barber?

 

Paraules d’amor

La majoria de cançons en tota la història s’han dedicat a l’amor. I una part important a un amor perdut o no correspost, o al seu revers, el desamor, la traïció, la tristor en acabar la relació; o, en menor quantitat, a la felicitat d’un moment dolç d’un idil·li. 

Normalment només sabem la versió de qui interpreta la cançó, que explica com de malament està perquè s’estima algú que no el correspon, o perquè ha perdut la persona que ho va ser tot. Poques vegades es pregunta per què no va funcionar o per què la persona estimada no li fa cas. 

És per dir-li «has provat d’expressar quelcom intel·ligent i interessant, a part de les xorrades cursis i dramàtiques que cantes? Has provat de canviar, d’entendre l’altre? Vas fer tot el que vas poder? Explica’ns per què trobes que t’ha deixat. Ho vàreu xerrar, vau consultar un terapeuta de parelles? Tal vegada éreu un o els dos tòxics, o incompatibles, potser esteu millor separats que junts»…

La literatura és una cosa i la vida real, una altra. Les cançons duen una forta càrrega sentimental per captar l’atenció, exageren i menteixen; si cantes que sou una parella feliç des de fa quaranta anys, no interessarà a ningú.

Però només és art, ficció, i no es pot prendre com a model de la realitat. Hi ha qui va per la vida pensant que les relacions sentimentals són com les conten a les cançons, o a les pel·lícules… I després topen amb la veritat i les coses no els solen sortir gaire bé.

En fi, que diuen que un dels símptomes que confirmen que estàs enamorat és que entens les cançons que parlen d’amor. No sé si és gaire bon senyal...