La relació entre qualitat i preu dels productes o serveis que compres, llogues o contractes -en definitiva, que pagues- pot variar molt.
Car i bo és un binomi lògic, els bons materials, la funcionalitat, gran inversió en I+D, elegància i bon disseny són aspectes que s’han de pagar.
També és coherent un producte barat i dolent; si el preu és baix, totes les característiques mencionades anteriorment davallen i obtenim coses flaques, de baixa qualitat.
Barat i bo és el que tothom cerca i és mal de trobar, quan consideres que et corresponen prou i de més pel preu pagat.
Allò car i dolent és el súmmum de la infàmia i bastant freqüent; una marca que té un nom i res més, perquè està de moda o té molta publicitat darrere, però que no correspon a les expectatives que tenim pel capital invertit. De vegades es pot considerar una autèntica presa de pèl, o una estafa.
S’ha de compensar la despesa en béns i serveis. Tant si es tracta d’un mòbil, un dentista, uns pantalons o un lampista. Però també han de ser satisfactoris els serveis públics pagats amb els teus impostos.
Ha de compensar el que gastes en comprar un cotxe o anar a la perruqueria, l’advocat o el mecànic, pero també ha de ser un bon negoci pagar per la feina d’un diputat, regidor o conseller, o les despeses per unes bones carreteres o la neteja dels carrers.
Per tant, seguint el mateix criteri que quan compres una cafetera, quina nota poses a la qualitat-preu dels serveis públics locals, autonòmics o estatals sufragats amb els teus doblers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada