dimarts, 12 d’abril de 2022

Ocupar-se i preocupar-se

Tota situació negativa relacionada amb tu o els que estimes et preocupa, és normal que sigui així. Tota desgràcia preocupa, dol i provoca pena, a vegades molt profunda. Però una vegada fas tot el que pots per resoldre o millorar un assumpte, t'has d’ocupar d’altres coses que et duu la vida.

Hi ha gent que s’ocupa de les preocupacions dels altres, la seva professió o vocació és tractar les pors i problemes espirituals, mentals, físics o econòmics de la gent. I així el que per a tu és una preocupació, per a un altre és una ocupació. Hi ha qui creu que tractar d’ajudar la gent en els seus problemes té més mèrit si es fa de manera despresa, sense que sigui una feina remunerada. Altres pensen que no hi ha res millor a la vida que poder fer de la seva vocació de servei una professió i dedicar-hi així el major temps possible.

Potser també depèn de les creences de cadascú i d’allò que consideri servei, feina, negoci, sacrifici, redempció...

I per provar de solucionar una qüestió, o almanco millorar-la, primer s’ha d’entendre. Per exemple quan hi ha una agressió a persona, grup o país, darrere hi ha uns motius, que expliquen, encara que potser no justifiquin, per què s’ha donat el conflicte. Qualsevol conflicte, a qualsevol lloc del món, no només els que surten cada dia pels mitjans.

Per solucionar un problema s’ha d’entendre la causa, i s’ha de diferenciar allò que pots millorar d’allò que no. I actuar en conseqüència.

La resta és qüestió de fe i esperança.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que llegeixis, te dic

Recordes un homo ja gran (bé, t’ho semblava llavors, tal vegada tenia l’edat que tens tu ara) que deia que a la seva vida havia tingut momen...