Algun dia potser circularan damunt dels nostres cadàvers, com ara noltros ho feim damunt de l’asfalt fet de restes d’éssers vius de fa milions d’anys, que també cremam per obtenir energia.
Semblava que sí, però es veu que encara no. Les fonts sostenibles algun dia substituiran la combustió dels nostres avantpassats.
Açò ho sents a dir des que eres petit. Però aquí, en tost d’augmentar aquestes energies renovables, sembla que van minvant.
En aquesta illa del vent, que hauria de ser capdavantera en producció d'energia eòlica amb tant d’aire que sol bufar -potser la tramuntana és massa potent-, només hi ha quatre molins a punt de jubilar, la meitat del temps aturats o espatllats. I amb tants de dies de sol, els parcs solars són mínims i tot són pegues per desplegar-los.
Res, que del pas que van les coses, tal vegada sí que ens empraran a noltros, els éssers que actualment habitam aquest planeta, per obtenir energia i també formarem part de les calçades del segle X.LVI.XXI, quan siguem biomassa feta petroli, carbó, gas, quitrà...
I encara es debatrà on instal·lar les plaques perquè no facin malbé els marcs incomparables i si els molins són molt dolents per a la fauna avícola.
I mentrestant, les centrals elèctriques de combustió continuaran cremant-nos, en molts sentits, sigui en aquesta illa o a la del costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada