Molts tenim el -mal o bon- costum de fer comparacions. Ens comparam amb el veí o el cunyat, feim equiparacions entre pobles, i entre illes en el nostre cas, examinam les diferències amb altres comunitats o països… Comparam situacions, estat de les coses, maneres de fer, de funcionar, de solucionar problemes, d’interpretar la realitat.
Fer comparacions pot ser bo si ens serveix per millorar, per veure en què fallam i altres encerten, per aplicar mesures que no ens havien passat pel cap… Però també pot servir com a excusa, mirant els que estan pitjor i pensant que no som tan inútils.
Comparant situacions personals o locals ens creiem superiors a altres, o ens adonam de la nostra trista situació.
Però, és clar, hi ha fets que repercuteixen a escala mundial i no són responsabilitat només d’una part concreta del món sinó que són fenòmens planetaris, com ara l’escalfament gobal, les pandèmies, el president dels Estats Units (que influeix més en tot el planeta que les decisions de l’ONU), la fam, el terrorisme internacional... Tots aquests problemes no els podem comparar amb res ni amb ningú perquè no són qüestió d’un poble, individu o nació, sinó que són competència de tota la Terra.
Si algun dia contactam amb algun dels planetes que diuen que podrien tenir condicions paregudes a la Terra i amb possibilitat de contenir vida, com l’exoplaneta LHS 1140b, a uns 40 anys llum de noltros, potser podrem establir comparacions entre la situació i la manera de solucionar els problemes del nostre món i dels altres. A veure si espavilam per tal que si arriba el dia de l’encontre, no ens haguem d’avergonyir de les diferències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada