Tens un llit enorme a la teva completa disposició, somier de làmines, matalàs de viscoelàstica i edredó de plomes.
Aire condicionat amb bomba de calor, el telèfon i un llibre a mig llegir damunt de la tauleta de nit, el televisor als teus peus.
Agraeixes no tenir ningú que et posi un braç damunt el nas, que t'enllaci amb una cama, que t'agafi per la cintura i t'abraci... que impedeixi la teva total mobilitat, ningú que et pregunti a mitja nit què estàs pensant, o m'estimes?
No haver de suportar peus freds, fregades i atxems, ni aquell mòbil, que no calla mai.
Dormir tot sol és el millor que hi ha. Tens un gran camp on pasturar, sense lluites territorials ni batalles carnals, sense incursions en terreny enemic. No preocupar-te per triomfs o derrotes, sense roncs que no et deixen dormir ni emocions que no et deixen descansar...
No sentir cap alè a tres centímetres de la cara, la calor incòmoda d'un altre cos, el batec d'un altre cor a prop de tu.
Dormir tot sol és el millor que em pot passar, tornes a dir-te quan surts del bany i per la ràdio sona Chopin.
Te'n vas al llit content confiant que descansaràs tranquil sense pensar en res, et ben tapes i relaxes, comences a sentir-te feliç.
Però quan et tombes i reconeixes les restes de la seva olor al coixí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada