L'obstinada línia corba

La distància més curta entre dos punts és la línia recta. I en general la manera més eficaç d’enfrontar-se a les situacions adverses acaba sent la més simple.

Però massa vegades el que en un principi és fàcil, no saps per què, es torna difícil, i allò considerat en teoria senzill esdevé complex.

Sembla tan bo de fer actuar de manera directa i pensar de forma espontània, lògica, reduir les qüestions a l’essència, dedicar-se només als assumptes bàsics...

Però es veu que tot s’ha d’anar embullant i al final te n’adones que has fet vint voltes per arribar al mateix lloc on hauries anat a parar directament, sense tants de maldecaps i amb més rapidesa.

Resumint, que es complica l’existència, vulguis o no. De vegades no et fa falta ningú, et bastes tu tot sol, altres cops reps l’ajut inestimable de gent que t’envolta i que es veu que no té res més a fer que crear problemes on no n’hi havia, o en ocasions les circumstàncies acaben d’embolicar tot allò que és embolicable…

Per tant, arribes a la conclusió que, per molt que tu decideixis moure’t a poder ser en línia recta, la vida s’obstina en fer-te transitar per un camí tot ple de corbes.