Com que sempre has cregut que tot ho fas bé i passes tant de temps tancat en tu mateix, absort en els teus petits interessos i els teus minúsculs problemes, mai no te n’has adonat de quantes persones en tota la teva vida s’han preocupat per tu i t’han ajudat.
I, és clar, encara has tingut menys temps -i humilitat- per valorar-ho i agrair-ho.
Has confiat sempre tant en tu, et consideres tan capaç d’afrontar els reptes de la vida, tan intel·ligent i preparat per resoldre-ho tot tu tot sol, que no has estat mai conscient del suport que has rebut -alguns cops de forma quasi imperceptible- dels qui has tingut al teu costat. Parella, amics, parents, coneguts, desconeguts...
I ara, per una vegada i sense que serveixi de precedent, vols donar les gràcies als que t’han apreciat, tingut en compte i t’han estimat. I als que continuen fent-ho.
Perquè a diari tenen amb tu detalls sense els quals no series el mateix. Valoren les teves virtuts, obliden els teus defectes, preveuen les teves necessitats i toleren les teves manies.
Has rebut bons consells quan has estat desorientat, consol quan el dolor t’ha desfet, indulgència quan els has decebut, companyia en moments de profunda solitud… a canvi de res, només perquè són bona gent.
Ja sap tothom com t’agrada la crítica i la ironia, però també hi ha d’haver algun moment per als agraïments i per reconèixer tots aquells que han estat i són aquí quan fa falta i que han fet en bona manera que tu siguis el que ets. Que formen, en definitiva, part de la millor part de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada