A contracorrent

Saps que allà no es pot fumar i és llavors quan més ganes en tens, i mires si hi ha un racó on no et vegi ningú.

Aparques el cotxe on està prohibit. Mai no et poses d’entrada el cinturó de seguretat, fins que no veus un policia o t’ho exigeix qui va amb tu.

Duus el ca amollat pel carrer i per les platges i el camp, per tot allà on no es pot.

Entres per la porta de sortida, vas quan tothom ve...

T’agrada anar a la contra. Basta que alguna cosa estigui vetada perquè t’agafi un desig irresistible de fer-ho.

Si la majoria diu blanc, tu negre. Si tothom sí, tu no...

Tens des de sempre unes ganes irrefrenables de conduir en sentit contrari, d’anar contra direcció. Amb el cotxe, en la vida, en les normes i conviccions, en la forma de ser i de pensar de la major part dels que t’envolten.

Per què ho fas? De vegades pot ser que actuïs així per necessitat, per pressa o per comoditat, però no me diguis que en moltes ocasions no ho fas només per gust.

Per la satisfacció d’anar a contracorrent, per sentir-te diferent? Per estar per damunt de les lleis que sotmeten els tristos mortals, per creure’t així amo de la teva vida?

O no? O sí? No, no contestis. Total, ja sé la resposta, sempre el contrari del que es podria esperar.