Et lleves del llit i flastomes perquè encara tens son. Tropisses amb l'estora i t'indignes. Veus núvols grisos per la finestra i t'emprenyes com una mona. I a més a més, s'ha acabat el cafè normal i l'hauràs de prendre descafeïnat.
El teu nivell de cabreig ja està arribant a cotes insuportables i encara no són les nou del matí.
I així passes els dies, empipat per qüestions de feina, enfurismat per raons familiars, fastiguejat per problemes mecànics, ofès per relacions socials, irritat per motius econòmics, barallat amb el món...
A l'edat que tens ja hauries de saber que indignar-te quasi mai no duu aumont.
Emprenyar-te per assumptes que no pots controlar és inútil, no està al teu abast la solució.
Estar molest per coses que tenen remei tampoc no és la manera d'aclarir-ho, posa't d'una vegada a resoldre-les.
Només t'hauries d'indignar per les qüestions que de veritat paguin la pena, i si et cabreges, actua convençut i amb totes les conseqüències, resol el problema d'una vegada, que no torni tot després a ser igual.
Si no, serà l'energia més desaprofitada de la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada