Hi ha tasques que et semblen fastigoses, comeses que penses que no faries mai, que et superen, que t’estimaries més morir que fer-les.
Potser sí, però hi ha un espai intermig de feines que d’entrada no creus que fossis capaç de realitzar però que molta gent fa sense pensar-s’ho gaire. Esporàdicament o com a professió...
Què canvia? Que són activitats pagades. Quan cobres per fer-ho ja no és el mateix...
Accions que no faries per raons ètiques, morals, per fàstic, per higiene o per vessa, per massa esforç físic, per excessiva dedicació mental... i si t'ho paguen?
Netejar vàters, tenir cura de malalts, enganar la bona gent, torturar ancians, matar nens...
Tot barata si cobres una bona quantitat per fer-ho. Les coses es veuen d’un altre color. Allò tan horrible ja no ho és tant i la línia que separa el bé del mal es torna relativa.
És cert que tothom té el seu preu? T’has plantejat quin seria el teu límit?
Què estaries disposat a fer tu per doblers?
I per moooolts de doblers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada