La gent sana hauria de ser el teu model, mirall i exemple, però, no saps per què, no t'acaben de fer... si són massa sans et solen provocar un cert rebuig.
Trobes que deuen ser gent avorrida. Previsible, tòpica, superficial, super políticament correcta, repel·lentment neta i aclarida.
La gent massa sana et sembla fastigosament hipereducada, massa asèptica, utòpica, idealista, fantasiosa, reprimida, obsesiva, hipòcrita, ressentida i un punt massa diplomàtica.
Gent sana de què... de cos, només en l'aspecte físic i de les formes? Per què no de ment, d'intel·lecte?
Trobes bo córrer deu quilòmetres diaris i no llegir ni un llibre a l'any?
Fer una dieta macrobiòtica i no interessar-se per l'actualitat ni mirar els titulars dels diaris?
Gaudir d'un cos perfecte amb un cervell atrofiat?
L'equilibri diuen que és el millor estat, la proporció justa de tot, d'açò i d'allò...
Però la tendència sol ser anar cap a algun extrem, és freqüent i natural.
Per açò, quan consideres que algú ultrapassa certs límits del que seria normal en la cura del cos, aspecte i maneres, t'agafen tots els mals.
Supòs que alguna cosa deu tenir a veure en tot açò que el metge et digués l'altre dia que havia arribat l'hora de cuidar-te un poc més i abandonar certs hàbits poc sans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada