Tu vas néixer com tothom allà on et va tocar i, entre xuclades de llet, carícies i canvis de bolquer, et van inocular una llengua, un codi de signes fonètics i gràfics que et marcarà per sempre.
Has pensat mai que l’idioma que has mamat va determinant -o ja ha configurat- moltes de les teves característiques tant o més que la genètica que duus incorporada?
Perquè les peculiaritats de la llengua que et toqui modelaran el teu cervell, el teu pensament, no pots concebre allò que no té nom. La teva parla és l’estri bàsic per entendre els altres i un mateix.
I existeixen idiomes senzills i complicats, llengües amb poc lèxic i ortografia bàsica, altres tan complexes que es plantegen simplificar signes i normes per afavorir la comunicació.
Basta amb poques paraules per expressar-ho tot? Tenen menys complicacions els que empren llengües més limitades, o pateixen les carències?
És més fàcil la comunicació com més rica i sofisticada sigui una parla? O l’essencial es perd en circumloquis i metàfores?
L’evolució dels pobles i les persones està condicionada per l’idioma que rallen? i, la qüestió que més t’amoïna, estan més satisfets a una comunitat que una altra segons la seva parla?, estan més contents, es duen millor? En definitiva, hi ha llengües que afavoreixen la felicitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada