dimecres, 3 de maig de 2017

La llei del mercat

Hi ha botigues que sembla que et convidin a entrar-hi, on et sents còmode i acollit, i n’hi ha on et sents oprimit just ésser-hi. 

Hi ha dependents que t’atabalen ja en arribar, on en tens tres al damunt que et volen assistir tant que et molesten, i n’hi ha que et deixen tranquil que vagis fent, mirant i provant. N’hi ha que et deixen tan tranquil que passen de tu fins i tot quan voldries que t’ajudassin. 

Hi ha restaurants i bars on entres i sembla que estorbis, i el cambrer representa que et fa un gran favor demanant-te què vols i servint-te. N’hi ha on et sents benvingut i saben mantenir l’equilibri entre la familiaritat i la discrecció.

Hi ha comerços on notes que s’alegren de tenir clients, que s’esforcen per atendre’t i que dediquen el temps que faci falta per satisfer-te. N’hi ha on sembla que facis nosa i el que volen és que compris el que sigui, te’n vagis prest i no els molestis més.

Hi ha locals que en veure’ls tens interès per d’anar-hi, per l’estètica, perquè trobes que et tractaran bé, per l’atmosfera positiva que transmeten. Hi ha establiments on només passar-hi per davant i observar-los ja te lleven les ganes de visitar-los.

Hi ha negocis que triomfen, guanyen diners i es mantenen. 

N’hi ha que fracassen, perden doblers i tanquen. I llavors ploren i es pregunten per què.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratetes que canvien dents per regals, reis...