No recordes quan vas tenir consciència del que representen els diners. Suposes que en algun moment de la infantesa descobreixes com funcionen aquests trossos de paper o metall, què pots aconseguir amb ells i com gira el món entorn d’aquests objectes. La importància que donis des d’aquell moment a la pasta et marcarà la teva manera de ser la resta de la vida.
A partir d’aquí pots esdevenir generós, tacany, malgastador, que les peles arribin a ser la teva obsessió, el teu objectiu principal, el més gran dels teus maldecaps... o que signifiquin ben poc davant altres prioritats.
Els doblers, vulguem o no, són un dels elements més importants a la nostra vida i de la societat en què vivim. Un símbol, un objecte virtual que, sense cap valor real, ens condiciona d’una manera brutal.
Bitllets i monedes bescanviables per esforç, treball, es transmuten en plaer, luxes, benestar... aconsegueixen que un altre faci el que tu no vols fer, o que tu facis allò que un altre vulgui.
I segons què signifiqui per tu açò, seràs emprenedor i empresari, voldràs tenir-ne mooolts i més i més costi el que costi, o cercaràs una feina relaxada si t’importen més altres coses com el temps lliure i la tranquil·litat.
O, pitjor, en voldràs i no en tindràs, i viuràs amargat per sempre més...
O en rebràs sense merèixer-ho, sense haver fet cap mèrit per tenir-los... i serà llavors quan més pressumeixis i et sentis per damunt dels altres que, pobrets, no s’han esforçat prou en arreplegar paper i metall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El preu de les coses (i II)
Si has optat, per naixença o tria personal, viure a un lloc com Menorca, amb tots els avantatges que té (perquè en deu tenir, no? supòs que...

-
Si en temps de l’Imperi romà, posem per cas, a totes les ciutats, províncies i zones ocupades hagués existit una educació general bàsica -to...
-
Dues joves: «Ui, que freda que està s’aigo!». «Sí, però només as principi, després està estupenda. I quan surts estàs de bé…» Una dona de f...
-
Mare i fills . «No agafeu caragols ni pijallides, que està prohibit». «Però si ho hem fet sempre, i si no els agaf jo els agafarà un altre… ...

Jo sóc d’aquells que fan lo mínim per tenir aquestes paperets màgics en la mida justa per anar vivint sense mancances i no m’obsessiono. Hi ha estudis que demostren que a partir de cobrir les necessitats bàsiques humanes els calers ja no donen la felicitat.
ResponElimina