dimarts, 27 de novembre del 2018

El mínim esforç

La cussa que comparteix casa amb tu és petita i té les potes curtes. Quan la treus al carrer, normalment davalla l’escala poc a poc, escaló a escaló, com si li costés. Quan puja després del passeig, encara ho fa amb més parsimònia.

Però de vegades, perquè té gana o plou, perquè considera que ja n’ha tingut prou, o perquè està cansada o fa massa calor, puja els esgraons de dos en dos i sense cap símptoma de fatiga.

La cussa que et té a casa, quan vol estar amb tu al sofà o damunt el llit, et demana amb rebufos o lleugers lladrucs que l’alcis, que l’ajudis a pujar. És petita i de potes curtes i, clar, sembla que li costi.

Ara, quan té algun interès especial en ser-hi, perquè tu menges o tens qualque cosa amb què li agrada jugar, fot un bot i puja sense problema.

I la conclusió que treus de tot açò és, primera: que la llei del mínim esforç predomina per damunt de totes les coses, i, segona: que si l’objectiu paga la pena es treuen forces d’allà on faci falta per aconseguir-lo.


I al món dels humans passa el mateix? Clar que sí. Tothom és capaç d’esforçar-se, gastar temps, energia, doblers, el que sigui, en allò que l’interessa.

La qüestió seria veure si allò en què se sol esforçar la gent serveix per millorar l’estat en el qual estan les coses.

Sembla que no, en vista de com va el món. I si no va pitjor és per pura casualitat.



dimecres, 14 de novembre del 2018

Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als altres, més enllà de les seves característiques pràctiques.

De vegades tries pel fet de ser original, o poses els sentiments per damunt la raó quan es tracta d’articles que t’afecten personalment.

Prefereixes tenir un cotxo que sigui d’un model o marca mítica que mirar de trobar-ne un segurament bastant més funcional i eficient per meitat de preu.

T’estimes més tenir un mòbil o ordinador de segona mà de determinat segell, que no peces noves, més barates i adequades, però que llevat de complir la seva funció perfectament, no et suggereixen res més.

Vas amb una càmera de fotos antiga o amb aparença vintage, més cara i manco pràctica que moltes altres, però que trobes guapa i amb estil. Les fotos que faci... no t’importa gaire la qualitat que tenguin, més o menys com totes.

Valores la llegenda que envolta un producte i per açò tries molts articles pel seu nom, pel seu títol.

Llegeixes llibres en què no passa res, però on ho expliquen tot molt bé amb una prosa acurada, amb elegància. Tries la roba pel que et suggereixen les seves marques: luxe, aventura... sense tenir gaire idea de la seva qualitat, mires pel·lícules pel seu estil visual més que per la trama...


És possible que més d'un, veient tot açò, et tracti de pijo o capritxós, però no, tu el que ets és un romàntic.



Els dissabtes, el cartó

Els dilluns, els envasos lleugers, els dimarts, la matèria orgànica… Quan has de fer munts dels diferents productes que rebutges -plàstics, ...