dimecres, 16 de maig de 2018

El procés

Agafar un full en blanc, omplir-lo de ratlles i colors. Dibuixar, pintar sense projecte ni intenció, tan sols abocar gestos i esclats.

De sobte apareix una forma que et du a continuar. Et suggereix, et provoca afegir més colors i ratlles, sense pensar, anant a veure el que surt.

Frenèticament, impulsiu, cerques allò que no trobes, busques plasmar el que és al teu cap, no saps exactament què.

Pinzell, llapis, pintura o tinta, estendre colors, perfilar, difuminar… formes que surten del no-res, tot agafa sentit, una ombra aquí, una lluentor allà.

T’emociones. Un poc més de verd, un traç més gruixat destacant el perfil d’aquesta figura, ara mesclar aquests colors per obtenir-ne un altre diferent.

Corregir açò, tapar un poc allò, que sigui més figuratiu, o més abstracte, o expressionista, no saps per on anar per acabar l’obra. N’esborres una part, n’afegeixes un tros nou.

Total, que el resultat és un full empastat d’una taca d’un color fosc indefinible que va a parar directament a la paperera.

Trobes que és mal de fer açò de pintar, cagontot! Però et consoles pensant que l’important no és el resultat sinó tan bé com ho has passat durant el procés.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El mínim esforç

La cussa que comparteix casa amb tu és petita i té les potes curtes. Quan la treus al carrer, normalment davalla l’escala poc a poc, escaló ...