dimecres, 20 de setembre de 2017

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, reis màgics i papàs noels que tot ho veuen i entren a casa per qualsevol banda.

No saps si és una bona manera que tenen els pares i la societat de començar a introduir-nos en aquest món, però és la que s'utilitza i per alguna cosa deu ser, ja que, a pesar de tot, la majoria normalment arribem a ser adults més o menys condrets i mínimament realistes i competents.

A la humanitat, pobles i civilitzacions els passa quelcom semblant. Comencen atribuint a déus i màgia la majoria de fenòmens i situacions que defugen del seu control, fins que amb el temps la ciència va trobant una explicació lògica i totalment terrenal per a cada cas. I se n'adonen que cada acció provoca una reacció i que cada manifestació té una causa concreta.

Aquest procés no es dóna de manera uniforme per tot ni en tothom, perquè veiem cada dia exemples de fets que no es corresponen a una mentalitat lògica i cartesiana, sinó que es basen en raons que ultrapassen la realitat i que connecten amb el món màgic i fantasiós, propi de la infantesa.

Quan veus com van les coses i com justifiquen alguns líders polítics importants les seves accions, quins arguments empren alguns sobre unitats indivisibles o drets soberanistes, i el que és pitjor, com defensen els autors les massacres comeses a tants indrets, penses que n'hi ha molts que encara estan en l'etapa infantil de creure que hi ha conillets que parlen.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Memòria

La memòria és una bona cosa perquè sense ella no recordaries on és, per exemple, el pedal de fre del cotxe, o podries confondre el nom de la...