Vas tot el dia frissant pertot. En aquestes dates estiuenques, amb tot el que signifiquen de calor i multituds, se t’acaba la paciència a l’hora de fer cues als súpers o benzineres, i t’irrites brutalment a la carretera si has d’anar una estoneta darrere d’un tractor a 60 per hora o d’un cotxe a menys de 90…
La majoria de vegades sense tenir cap motiu per tanta pressa.
Si vas a la platja i allà on arribes està ple de tovalloles i ombrel·les, sembla que no pots passar un moment cercant un tros d’arena buit. Tens res a fer després? Sí, d’aquí a quatre hores. Idò relaxa’t i gaudeix una estona.
I aguantar la calor t’és difícil perquè no estàs mai assossegat, sempre corres per fer-ho tot com un esperitat.
Moure’t entre la gent, tot ple de turistes als carrers i carreteres, és un suplici perquè són obstacles al teu objectiu d’arribar prest, encara que ni tu de vegades saps a on.
Anar per la vida sempre que es pugui amb tranquil·litat i sense pressa atenua o estalvia moltes molèsties, emprenyaments i estats d’ànim alterats... I a llarga problemes greus de salut.
Perquè si moltes situacions són ja estressants per naturalesa, imagina si vas sempre atabalat, com si arribessis tard a algun lloc.
Tu saps que açò és així i que aquesta ànsia que et sol omplir no pot dur més que malestar afegit.
Però per molt que vulguis no ho pots evitar, tot ho has de fer corrents, angoixat, fins i tot quan no tens cap motiu per frissar.
És que sembla que t’encalcen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada