dimecres, 31 de maig de 2017

La millor part de tu

Com que sempre has cregut que tot ho fas bé i passes tant de temps tancat en tu mateix, absort en els teus petits interessos i els teus minúsculs problemes, mai no te n’has adonat de quantes persones en tota la teva vida s’han preocupat per tu i t’han ajudat.

I, és clar, encara has tingut menys temps -i humilitat- per valorar-ho i agrair-ho.

Has confiat sempre tant en tu, et consideres tan capaç d’afrontar els reptes de la vida, tan intel·ligent i preparat per resoldre-ho tot tu tot sol, que no has estat mai conscient del suport que has rebut -alguns cops de forma quasi imperceptible- dels qui has tingut al teu costat. Parella, amics, parents, coneguts, desconeguts...

I ara, per una vegada i sense que serveixi de precedent, vols donar les gràcies als que t’han apreciat, tingut en compte i t’han estimat. I als que continuen fent-ho.

Perquè a diari tenen amb tu detalls sense els quals no series el mateix. Valoren les teves virtuts, obliden els teus defectes, preveuen les teves necessitats i toleren les teves manies.

Has rebut bons consells quan has estat desorientat, consol quan el dolor t’ha desfet, indulgència quan els has decebut, companyia en moments de profunda solitud… a canvi de res, només perquè són bona gent.

Ja sap tothom com t’agrada la crítica i la ironia, però també hi ha d’haver algun moment per als agraïments i per reconèixer tots aquells que han estat i són aquí quan fa falta i que han fet en bona manera que tu siguis el que ets. Que formen, en definitiva, part de la millor part de tu.


dimecres, 17 de maig de 2017

Per quedar bé

Per quedar bé has dit moltes vegades coses que no creies i has callat sovint el que pensaves. En moltes ocasions has deixat de fer allò que trobaves adient i massa cops has actuat com no volies.

Per agradar el altres has promès coses que sabies que no compliries, has rigut ocurrències que no t’han fet gens de gràcia. Has assentit a opinions amb les que no estaves de cap manera d’acord, tot sense ganes i només per quedar bé.

Per satisfer algú has assistit a infinitat d’actes que no t’interessaven, mil vegades has expressat simpatia a individus que et queien fatal, has aguantat converses -i monòlegs- amb personatges insuportables.

I és que al final, quan ho repasses bé, resulta que cada dia hi ha coses que dius i fas més per quedar bé que no perquè t’interessin de ver.

Per quedar bé portes dues hores pensant i escrivint aquestes paraules en tost de mirar el futbol que estan donant ara mateix per la tele i que és el que realment t’agradaria fer.

I fas veure que t’interessen els teus lectors i la seva opinió, i que és quan escrius i et comuniques que et sents realitzat i feliç...

I ara te n'adones, quan ja és massa tard, que si el que volies era quedar bé, el més intel·ligent hauria estat no haver publicat mai aquesta confessió.



dimecres, 3 de maig de 2017

La llei del mercat

Hi ha botigues que sembla que et convidin a entrar-hi, on et sents còmode i acollit, i n’hi ha on et sents oprimit just ésser-hi. 

Hi ha dependents que t’atabalen ja en arribar, on en tens tres al damunt que et volen assistir tant que et molesten, i n’hi ha que et deixen tranquil que vagis fent, mirant i provant. N’hi ha que et deixen tan tranquil que passen de tu fins i tot quan voldries que t’ajudassin. 

Hi ha restaurants i bars on entres i sembla que estorbis, i el cambrer representa que et fa un gran favor demanant-te què vols i servint-te. N’hi ha on et sents benvingut i saben mantenir l’equilibri entre la familiaritat i la discrecció.

Hi ha comerços on notes que s’alegren de tenir clients, que s’esforcen per atendre’t i que dediquen el temps que faci falta per satisfer-te. N’hi ha on sembla que facis nosa i el que volen és que compris el que sigui, te’n vagis prest i no els molestis més.

Hi ha locals que en veure’ls tens interès per d’anar-hi, per l’estètica, perquè trobes que et tractaran bé, per l’atmosfera positiva que transmeten. Hi ha establiments on només passar-hi per davant i observar-los ja te lleven les ganes de visitar-los.

Hi ha negocis que triomfen, guanyen diners i es mantenen. 

N’hi ha que fracassen, perden doblers i tanquen. I llavors ploren i es pregunten per què.



Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...