dijous, 23 de febrer de 2017

Polítics impresentables

Un polític, sobretot si té un càrrec important, representatiu, ha de dur uniforme de polític.  

Ha d’estar presentable i punt. Tant se val el que faci. Si és honest o un pocavergonya que roba, si treballa i s’esforça pel poble que l’ha votat o maquina intrigues.

Fins ara t’han pres el pèl i els doblers polítics impecablement vestits i no t’has queixat gaire.

Perquè la imatge és el que val. Impressionen els homes amb coll i corbata, i les dones amb vestidets de marca i ben pentinades fan goig.

La litúrgia de la política necessita de la forma. Cerimònia, rituals i vestimentes. Perquè sàpigues que són posseïdors d’unes capacitats que tu no pots ni albirar.

Poden anar amb els cabells tenyits de taronja, pero no gaire llargs, poden destil·lar odi i escupir misogínia, pero amb coll i corbata...

Si no, t’ho imagines?, podria ser president del Parlament un tipus vestit de qualsevol manera, grenyut i hipiós, sense estudis i potser amb una feina manual. Quina vergona... si aquest no deu ni saber el que vol dir prevaricar.

De polítics impresentables pels seus actes en coneixes prou, imputats, acusats i condemnats, però aquests no et fan ni la meitat de fàstic que els que no se saben vestir decentment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...