dimecres, 21 de setembre de 2016

El centre del món

Mentre et centris en tu mateix i no surtis gaire de la teva closca, tu ets la mesura de totes les coses. La teva manera de ser i d'analitzar la resta del món és la correcta, actues en conseqüència davant les situacions que se't presenten i tot el que penses i fas consideres que és normal, com toca.

Però per poc que tresquis i et relacionis amb altres humans, si ets mínimament observador i sensible, és inevitable que descobreixis models diferents al teu i apareguin les comparacions.

Trobes millors persones que tu i ja no et consideres tan bo. Et creies molt intel·ligent, però veus individus que et superen bastant. Et pensaves una persona activa i amb empenta, però ara ja no ho tens tan clar… N'hi ha de més divertits, guapos, forts, gent que s'ho munta molt més bé que tu...

Sort que també en veus molts de més ases, avorrits, mesquinets, gent desorientada que no n'endevina una en la vida, perdedors absoluts, tristos i desgraciats... i açò de vegades et puja un poc la moral.

Normal, perquè quan tens relacions amb altres éssers i t'importen, ets conscient dels teus valors i les teves mancances.

Clar que vols ser tu mateix i no viure pendent de com són i actuen els altres, no pots estar sempre en competició i amargat per no arribar al seu nivell, o feliç per haver-ne trobat de pitjors.

Però potser no estaria malament aturar-se de tant en tant, mirar al voltant, comparar i aprendre, perquè creure's el centre del món, a part de ser molt lleig, no pot dur més que problemes.



dimecres, 7 de setembre de 2016

Fotuts però entretinguts

Sembla que ens interessa especialment allò que té un vessant extremadament sentimental, morbós, escabrós.

L'espectacle, la truculència i el xafarderum dominen la ment de la gent de forma tal que sembla impossible que quedi espai o temps per a res més.

La cultura importa a pocs i la política i economia encara a menys... tal vegada era aquest l'objectiu, tenir-nos entretinguts?...

Els governants, bancs i grans empreses fan i desfan, mentre els ciutadans, clients i treballadors, és a dir, els que els mantenim, esteim la mar de distrets i moltíssim de preocupats pels afers sentimentals de persones que no coneixem, pels resultats esportius de clubs que ni saben que existim i per catàstrofes i drames que ni ens afecten directament ni els podem solucionar.

I si un dia despertessim tots alhora del letarg a què ens tenen sotmesos... què passaria?

Ah, res, això ja ho van fer una colla d'insensats el maig del 68 i molt més properament uns arreplegats que semblaven molt indignats.

I de tot allò què queda? Poc, només els quatre incombustibles de sempre que continuen piulant, la resta a casa, a consumir tragèdia, morbo, esport i notícies del cor...

Cadascú obté el que s'ha cercat. No remuguis si no fas res per canviar el que no funciona, si te pica te rasques. O mira vídeos de moixets.



L’obstinada línia corba

La distància més curta entre dos punts és la línia recta. I en general la manera més eficaç d’enfrontar-se a les situacions adverses ac...