dimecres, 13 de maig de 2015

Refer la vida

Un bon dia ja fa estona un amic meu es va separar de la seva dona i darrerament roda tot sol pel món.

M'ho comenta una amiga que fa temps que no té notícies d'ell. I com que sap que el conec em pregunta pel meu amic. Ha refet la seva vida?

Li deman què vol dir amb açò i me contesta bono! si ha refet la seva vida, si torna a tenir algú, si torna a viure amb parella.

Jo -digueu-me il·lús- no sé què té a veure una cosa amb l'altra.

Haver de refer la teva vida voldria dir que pel fet d'estar sol la tens desfeta, deconstruïda, anihilada, desintegrada? 

Si és així, pobre amic meu, mesquinet!

Jo, què voleu que us digui, el veig millor que mai, ara dedica temps a altres coses, trob que és més ell i no sembla que li manqui de res.

Diria que està més bé ara tot sol que quan estava amb qui ja no tenia res a compartir.

Té una feina que li agrada i afeccions que l'omplen, amics que estima i l'estimen, una vida plena i se sent satisfet.

Però, clar, com que no té parella, açò no és vida ni és res; ha de refer la seva vida.

Idò no, li contest, el nostre amic no ha 'refet' la seva vida, la va fent, construint dia a dia com tothom, i me sembla que no li va malament. 


I tu, per cert, no trobes que hauries de 'desfer' un poc la teva vida i lliurar-te de la persona que t'humilia, maltracta i t'anul·la constatment?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratetes que canvien dents per regals, reis...