dimecres, 29 d’abril de 2015

De sèrie o opcional

Tens moments en què tot es fa fosc, et superen les circumstàncies i no pots reaccionar. Episodis tràgics en la teva vida que t'afecten de tal manera que ni et reconeixes.

Canvies d'humor, de semblant, les relacions amb els altres se't fan feixugues. Anar a la feina suposa un drama i qualsevol petit mal es converteix en un calvari.

Però veus que hi ha qui, estant molt pitjor que tu, sempre té un somriure, no parla del que pateix si no li pregunten, mai no mostra una actitud negativa i sembla tenir-ho tot controlat.

I l'admires, perquè et sembla que és feliç malgrat les situacions adverses.

Per açò, encara que sigui amb una rentada de cervell, voldries poder gaudir de cada instant, relativitzar els factors negatius, està sempre de bones, transmetre optimisme i energia.

Viure enganat si és necessari, per no patir debades.

A través dels estupefaents si fa falta, ressaltar allò bo de la vida, superar les mancances.

A costa d'una lobotomia, si cal, estar resguardat contra les ombres i ser un idiota feliç.

Existeix un xip que s'activi al cervell i que provoqui aquests efectes?

Pel que has observat, sí. Es veu que algunes persones el duen incorporat de sèrie.

Però tu es veu que ets un model bàsic barat sense dret a aquests luxes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...