dimarts, 24 de març de 2015

Progressa adequadament

Progressa adequadament, aquesta sentència suposava als anys d'escola la més gran de les satisfaccions.

En aquells temps els objectius eren clars i si els assolies et miraven amb cara de satisfacció i et posaven al teu butlletí de notes P.A. Els papàs contents, l'àvia et besava, queia algun regalet...

Segles més tard suposes que ara l'objectiu també deu ser avançar, és un concepte que queda bé. Què fas? No, res especial, però estic progressant. M'han acomiadat de la feina, la parella m'ha deixat i tenc un fill malalt, però progrés cosa grossa... 

La veritat és que no saps ben bé què és allò que es valora o has de valorar quan fas o et fan avaluacions periòdiques, i si l'aprovació dels altres vol dir que vas per bon camí. 

Tu progresses vulguis o no, ja s'encarrega el temps d'obligar-te, però cap a on? Ho fas adequadament? Pensa que tot hora et miren, examinen i qualifiquen.

Qui t'avalua i amb quins criteris, de qui et fa falta l'aprovacio?

Necessites ser acceptat i valorat, que t'acceptin al ramat i que el mascle alfa trobi la teva conducta i progrés adequat, formar part d'ells.

Però no saps si com actues és per contentar el grup o perquè de veritat sents la necessitat de fer-ho així.


Potser per ser un poc més tu seria bo no tenir tanta por que el veredicte dels altres fos que necessites millorar.

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratetes que canvien dents per regals, reis...