Sempre has pensat que la vida hauria de venir acompanyada d’un libre d’instruccions -el de Perec no te va acabar de convèncer-, com passa quan compres un smartphone o una thermomix. Però es veu que no, ves per on, i te l’has d’enginyar tu tot sol.
I sol és com et trobes quan has de decidir, si pitjar un botó o un altre, acceptar una feina o anar-te’n a Vietnam, suïcidar-te jove o contractar un pla de pensions, enviar un missatge a aquella dona o dir-li alguna cosa a l’altra…
I ara què faig?, et preguntes moltes vegades cada dia quan tens dubtes. I jo què sé!, et contesta fart l’altre tu.
Abans admiraves la gent més gran perquè creies que ho tenien tot més clar, que la seva experiència els donava criteris per decidir.
Però has anat fent anys i te veus igual de perdut, i penses que ningú no té mai un camí al davant per seguir.
Serà que tot és relatiu? Que la vida no significa res i no té sentit si tu no li dónes?
Veus passar aquell vell de vuitanta anys que ja ho ha vist tot, i penses que per a ell cada dia també és nou i ha de decidir quan es troba amb noves circumstàncies que li modifiquen la seva rutina.
Tots ens enfrontam cada dia a nous reptes i tots vivim improvisant, tant el que acaba d’arribar com el que està a punt d’anar-se’n.
Provam coses, encertam, ens equivocam, tornam a provar... Anam fent sobre la marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada