dimecres, 31 de desembre de 2014

Sobre la marxa

Sempre has pensat que la vida hauria de venir acompanyada d’un libre d’instruccions -el de Perec no te va acabar de convèncer-, com passa quan compres un smartphone o una termomix. Però es veu que no, ves per on, i te l’has d’enginyar tu tot sol.

I sol és com et trobes quan has de decidir, si pitjar un botó o un altre, acceptar una feina o anar-te’n a Vietnam, suïcidar-te jove o contractar un pla de pensions, enviar un missatge a aquella dona o dir-li alguna cosa a l’altra…

I ara què faig?, et preguntes moltes vegades cada dia quan tens dubtes. I jo què sé!, et contesta fart l’altre tu.

Abans admiraves la gent més gran perquè creies que ho tenien tot més clar, que la seva experiència els donava criteris per decidir. 

Però has anat fent anys i te veus igual de perdut, i penses que ningú no té mai un camí al davant per seguir.

Serà que tot és relatiu? Que la vida no significa res i no té sentit si tu no li dónes? 

Veus passar aquell vell de vuitanta anys que ja ho ha vist tot, i penses que per ell cada dia també és nou i ha de decidir quan es troba amb noves circumstàncies que li modifiquen la seva rutina.


Tots ens enfrontam cada dia a nous reptes i tots vivim improvisant, tant el que acaba d’arribar com el que està a punt d’anar-se’n. 

Provam coses, encertam, ens equivocam, tornam a provar... Anam fent sobre la marxa.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Nocturn Opus 9 n.2

Dormir tot sol és el millor que em pot passar, et dius, convençut. 


Tens un llit enorme a la teva completa disposició, somier de làmines, matalàs de viscoelàstica i edredó de plomes.

Aire condicionat amb bomba de calor, el telèfon i un llibre a mig llegir damunt de la tauleta de nit, el televisor als teus peus.


Agraeixes no tenir ningú que et posi un braç damunt el nas, que t'enllaci amb una cama, que t'agafi per la cintura i t'abraci... que impedeixi la teva total mobilitat, ningú que et pregunti a mitja nit què estàs pensant, o m'estimes?

No haver de suportar peus freds, fregades i atxems, ni aquell mòbil, que no calla mai.

Dormir tot sol és el millor que hi ha. Tens un gran camp on pasturar, sense lluites territorials ni batalles carnals, sense incursions en terreny enemic. No preocupar-te per triomfs o derrotes, sense roncs que no et deixen dormir ni emocions que no et deixen descansar... 

No sentir cap alè a tres centímetres de la cara, la calor incòmoda d'un altre cos, el batec d'un altre cor a prop de tu.

Dormir tot sol és el millor que em pot passar, tornes a dir-te quan surts del bany i per la ràdio sona Chopin. 

Te'n vas al llit content confiant que descansaràs tranquil sense pensar en res, et ben tapes i relaxes, comences a sentir-te feliç. 

Però quan et tombes i reconeixes les restes de la seva olor al coixí...


Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...